1 ohi
1
partik.
(mendebaldean -TU+ohi; ekialdean, -T(Z)EN+ohi)
partícula que antepuesta al verbo, añade a la oración un valor equivalente a los verbos soler o acostumbrar
herrialde guztietatik etorri ohi ziren: solían venir de todos los países
urtarrilean lan-saiorik ez dute egin ohi: en enero no acostumbran a trabajar
astelehenero etortzen ohi da: suele venir todos los lunes
inoiz egiten ez ohi zuena egin zuen: hizo algo que nunca solía hacer
Lexiak
Lokuzioak
![](/appcont/elhuyar/ab34aStatics/WebContent/ab34a/images/elhuyar_logo_txikia.png)