1 errebelatu
1
da ad.
(batez ere Ipar.)
perderse, extraviarse, desviarse; descarriarse, errar, andar vagando
bidean ez errebelatzeko behar den gidaria: el guía que se necesita para no extraviarse en el camino
izar errebelatuak: estrellas errantes
ardi errebelatuak: ovejas descarriadas
2
du ad./zaio ad.
(Erl.)
revelar
fedeaz errebelatzen zaigu: se nos revela a través de la fe
3
du ad.
(Arg.)
revelar